Història d’un procés

Història de Ca la Dona

El naixement de Ca la Dona: una fita clau del moviment feminista a Catalunya

L’eclosió del moviment feminista, tal com el coneixem avui, va tenir lloc l’any 1976 amb les Primeres Jornades Catalanes de la Dona. Després de quatre dècades de silenci imposat per la dictadura franquista, aquestes jornades van reunir dones de diverses ideologies, professions i classes socials per debatre, durant tres dies, les lluites prioritàries per aconseguir la igualtat i els drets de les dones.

Aquest esdeveniment va evidenciar la necessitat urgent de disposar d’un espai propi per al moviment feminista. En aquella època, les reunions de grups de dones depenien de la cessió d’espais per part d’entitats progressistes, una situació que es va percebre com insuficient i precària. Cansades d’aquesta situació i de la manca de suport institucional, l’any 1987 un centenar de dones va ocupar un local municipal al carrer Font Honrada, al barri del Poble Sec. L’acció, que es va allargar onze dies, va finalitzar amb l’actuació de la Guàrdia Urbana, que va utilitzar gasos lacrimògens per desallotjar l’espai.

Tot i aquesta repressió, la mobilització va donar fruits. L’any 1988 es va arribar a un acord amb l’Ajuntament de Barcelona, que va finançar un local on va néixer Ca la Dona, inicialment situat a la Gran Via. Amb el temps, aquest espai es va quedar petit, i l’any 1995 es va traslladar al carrer Casp, 38.

Aquest nou emplaçament va ser testimoni de l’expansió del moviment feminista a Catalunya. A més de les activitats que ja es portaven a terme, es van impulsar nous projectes i iniciatives com les Jornades “20 anys de Feminisme a Catalunya”, la Mostra FemArt i la creació d’un arxiu i una biblioteca feministes. També van néixer grups com GAM-Tamaia, la Xarxa Feminista, Veus de Venus, l’Espai dels Drets, i molts altres col·lectius que van consolidar la diversitat i la força del moviment.

Construir i mantenir un espai com Ca la Dona ha estat un repte complex i enriquidor, fruit de més de 30 anys d’activisme, treball col·lectiu i compromís. Al llarg d’aquest procés, ple d’il·lusions, conflictes i moments de celebració, s’han creat grups, d’altres han desaparegut o s’han transformat, però totes aquestes aportacions han contribuït a fer de Ca la Dona un referent indiscutible del moviment feminista a Catalunya.

El llarg camí cap a la nova casa de Ca la Dona

L’any 2003 vam començar la recerca d’un nou espai, ja que el pis del carrer Casp esdevenia cada cop més insostenible. El lloguer elevat, la manca d’accessibilitat per a dones amb mobilitat reduïda i l’espai insuficient per a les múltiples activitats que volíem impulsar ens van empènyer a buscar alternatives. Després de llargues negociacions amb l’Ajuntament de Barcelona, el 2005 vam aconseguir l’edifici del carrer Ripoll, 25, que necessitava una profunda rehabilitació. Inicialment, l’Ajuntament va proposar que Ca la Dona es fes càrrec de les obres, però finalment, el 2008, es va arribar a un acord pel qual l’Ajuntament assumiria els costos i cediria tres plantes i el terrat per al nostre projecte.

La rehabilitació de l’edifici va ser un procés llarg i complex, marcat per les dificultats econòmiques derivades de la crisi i les retallades pressupostàries que van afectar especialment els projectes socials. Les obres van començar el 2009, però paral·lelament, les dones de Ca la Dona vam impulsar un treball participatiu per reflexionar sobre el projecte, repensar les relacions entre grups i sòcies, i definir les necessitats arquitectòniques de la nova casa. Aquest procés va comptar amb la implicació de l’arquitecta Sandra Bestraten, qui va comprendre profundament les nostres necessitats i va aportar una visió sensible i compromesa amb el projecte.

El 2012, amb la consolidació estructural, part de les façanes i la planta baixa finalitzades, ens vam traslladar a aquesta primera part de l’edifici, encara amb limitacions d’espai. Finalment, el 2018, vam poder ocupar les plantes 2, 3 i 4, un moment clau que va permetre desplegar el projecte de Ca la Dona en tota la seva amplitud i potencial.

Resum del projecte arqueològic

L’edifici del carrer Ripoll, 25: una joia històrica i patrimonial

L’edifici de Ca la Dona, situat al carrer Ripoll, 25, té una gran rellevància històrica, ja que es troba en una zona de la ciutat amb un poblament que es remunta als primers temps de l’antiga Barcelona. Aquesta àrea, situada a l’exterior del recinte urbà romà, va experimentar un creixement significatiu durant l’edat mitjana. Una de les particularitats més destacades de l’edifici és que integra un dels arcs de l’aqüeducte romà que subministrava aigua a la ciutat de Barcino.

Les excavacions arqueològiques realitzades a la finca han confirmat la seva importància patrimonial. Es tracta d’un conjunt arquitectònic format per diferents edificis que ofereixen una perspectiva cronològica àmplia, des de l’època romana fins a la baixa edat mitjana i l’època moderna. Els elements descoberts –principalment arquitectònics– reflecteixen l’evolució històrica d’aquesta part de la ciutat al llarg dels segles.

Un aspecte especialment remarcable és que una part de l’edifici va ser, durant l’època baixmedieval, la seu dels Estudis Generals, coneguts com les “Scoles maiores” o el “Pedagogium”. Aquesta institució, precursora de la universitat medieval de Barcelona, depenia directament del govern municipal i va tenir un paper clau en la formació acadèmica de l’època.

Aquest llegat històric i arquitectònic converteix l’edifici en una peça única del patrimoni barceloní, on la història, l’arqueologia i l’arquitectura es donen la mà.

Restes arqueològiques a l’edifici del carrer Ripoll, 25

L’edifici del carrer Ripoll, 25, conserva elements arquitectònics d’alt valor històric. Destaquen les restes de l’aqüeducte romà, amb el canal que conduïa l’aigua a Barcino, visibles des de la plaça Duran i Bas. Encara no es coneixen del tot els resultats de les excavacions arqueològiques de 2002, però es creu que l’aqüeducte es va integrar com a part de diverses construccions durant els segles X, XI i XII.

A més, a la planta baixa i al pis principal, hi ha estructures medievals com arcs de pedra, obertures i dues finestres, datades majoritàriament als segles XIII i XIV. També s’han identificat possibles restes d’una llotja tardo-medieval o renaixentista, que aporten un valor afegit al conjunt.

Intervenció arqueològica

La rehabilitació de l’edifici inclou una intervenció arqueològica vinculada al projecte arquitectònic. Aquesta està liderada per la Dra. Gisela Ripoll i l’arqueòloga Catalina Mas, amb la participació d’alumnes de la Universitat de Barcelona. Les tasques se centren en zones afectades per les obres, com la instal·lació de l’ascensor i les conduccions d’aigües. També es fa una lectura de les parets per documentar les diverses fases de construcció.

Aquesta intervenció, que segueix el mètode estratigràfic Harris, permetrà entendre millor l’evolució històrica de la finca i el seu entorn. Les dades obtingudes es gestionen mitjançant tecnologies avançades com el sistema SIG (ArcGIS) i eines com el Proleg StratiGraph, assegurant un registre precís i complet.

Aquest estudi no només contribuirà al coneixement de la història de l’edifici, sinó també al de la ciutat de Barcelona, ajudant a valorar la importància de les restes trobades i a ajustar el projecte arquitectònic a les necessitats patrimonials detectades.

Pla preliminar del treball i la intervenció arqueològica a Ripoll 25


Juny 2007
● Definició dels objectius de l’estudi de la finca.
● Intercanvi d’objectius i prioritats entre els equips d’arqueòlogues i arquitectes.
● Preparació i redacció de l’informe arqueològic i de la documentació arqueològica.
● Elaboració del pressupost de la intervenció.
● Tramitació dels permisos arqueològics pertinents a les diferents institucions.
Setembre/Octubre/Novembre/Desembre 2007
● Confecció de l’equip per l’excavació.
● Preparació de l’equip i empreses susceptibles de col·laborar en la intervenció (paletes,
extracció de terres, etc.).
● Intervenció arqueològica del subsòl de l’edifici.
● Intervenció arqueològica dels paraments de l’edifici.
2008
● Realització de l’informe arqueològic on s’inclouran totes les dades obtingudes de l’excavació
arqueològica i de l’estudi dels paraments.
● Entrega de la memòria arqueològica a les institucions pertinents.
● Preparació de la publicació dels resultats arqueològics.
● Difusió publica dels resultats arqueològics

Resum de la descripció de l’edifici i l’Avantprojecte de Rehabilitació

L’edifici, situat al carrer Ripoll, 25, a Ciutat Vella (Barcelona), és un immoble patrimonial amb una gran importància històrica, com a seu de la primera universitat laica catalana i amb restes arqueològiques rellevants, com la secció de l’aqüeducte romà. La finca va ser formada per l’agregació de diverses finques petites a principis del segle XVIII, la qual cosa li dona una morfologia complexa. Té una planta allargada, amb tres patis i un jardí elevat. L’edifici consta de planta baixa i tres pisos, amb una superfície total construïda de 2.437 m².

La rehabilitació de l’edifici busca conservar els elements patrimonials i adaptar-los a les necessitats funcionals de les entitats de Ca la Dona, amb espais polivalents i flexibles. Aquests espais seran oberts al carrer i al barri, amb zones privades per a ús intern. El projecte també es realitzarà seguint els principis de l’arquitectura bioclimàtica.

El procés de rehabilitació es planteja com un projecte participatiu, amb la col·laboració de grups de dones de les universitats Politècnica de Catalunya i de Barcelona, que aportaran els seus coneixements en arquitectura i arqueologia. La rehabilitació s’ajustarà a les necessitats específiques de l’activitat de les entitats i s’optimitzaran els recursos energètics.

El pressupost estimat per la rehabilitació va ser de 3.027.637 €.